11 des. Les bieles II: Com afecta la longitud de les bieles en el rendiment?
La longitud de les bieles: l’origen
En una entrada anterior vam poder veure com la longitud de les bieles canviava la postura del ciclista i la seva biomecànica de la pedalada. En aquest mateix article, vam deixar a l’aire com afectava en el rendiment del ciclista, ja que el tema era prou interessant per editar un altre article.
En moltes de les grupetes ciclistes es pot escoltar la frase: “amb una biela llarga, el ciclista realitza més palanca i per tant, més potència” (sic.). També les marques han establert una regla comuna, que com més gran és el quadre de la bicicleta, més llargues són les bieles que instal·len, ja que se suposa que com més llarga és una cama, major palanca pot exercir. Doncs bé, aprofundim una mica en aquestes afirmacions.
Què ens diu la ciència?
Com passa amb qualsevol camp d’investigació, hi ha hagut certa controvèrsia amb alguns dels resultats obtinguts, i alguns d’ells contradiuen de les afirmacions i generalitzacions indicades anteriorment. Pels que necessiten una resposta ràpida, aquí l’escric: no hi ha proves que la longitud de la biela tingui un efecte en el rendiment d’un ciclista (producció de potència o velocitat). Vegem una mica més.
La palanca d’una biela
En termes de física simple, una biela de bicicleta es considera una palanca i, per això, si augmentem la seva longitud, incrementem també la palanca.
En el cas concret del ciclisme, el problema de veure-ho només com una qüestió de física simple, és que no es pren en consideració la (enorme) influència de la biomecànica, ja que en cada pedalada hi intervenen 3 articulacions que, mitjançant la modulació de la seva flexió i extensió, aconsegueixen moure la biela. És per això que basar l’elecció de la longitud de la biela amb només la física, és quedar-se amb la meitat (o la quarta part) del pastís.
A més, el fet que els ciclistes passin la major part del temps asseguts (i de peu), i que tenen la llibertat de canviar el desenrotllament, és el motiu pel qual la longitud de la biela no té cap efecte sobre la potència màxima i, de fet, s’han observat resultats gairebé idèntics per a longituds de biela molt diferents entre si.
Per exemple, Inbar et al. (1983) i Martin i Spirduso (2001) van provar amb 13 subjectes i 16 subjectes respectivament, longituds de biela de 125 a 225 mm i es van observar diferències pràcticament inapreciables. Només hi va haver un 2-5% per bieles menors de 150 mm i majors de 200 mm essent les de 165 mm les preferides dels ciclistes.
A més, si ho enfoquem des de la perspectiva energètica, altres estudis indiquen que la longitud de la biela tampoc afecta en el consum d’energia per part de l’esportista.
Doncs, llavors, de quina longitud han de ser?
Segons hem pogut veure fins ara, l’evidència científica demostra que no hi ha un argument sòlid en termes de rendiment esportiu per a canviar la longitud de les bieles. No obstant això i segons el nostre parer, cal avaluar cada ciclista: els objectius esportius, l’experiència, la disciplina de ciclisme, el tipus de pilotatge, la geometria de la bicicleta, etc. I també avaluar el seu cos: la flexibilitat, el rang articular, les lesions, l’edat, etc. Totes aquestes característiques juntament amb els paràmetres que ens ofereix el Retül, especialment el de les flexions màximes del maluc i genoll, podrem tenir un bon set de dades per recomanar, com biomecànics, una longitud o una altra. Això sí, a diferència del que pot passar amb unes bieles més llargues del que és recomanable, unes bieles més aviat curtes no seran perjudicials per al ciclista.
Referències i imatges
Google images, Cycling Tips, DCRainMaker.
Les bieles I: Com afecta la longitud de les bieles a la biomecànica ciclista?