Les bieles I: Com afecta la longitud de les bieles a la biomecànica ciclista?

Les bieles I: Com afecta la longitud de les bieles a la biomecànica ciclista?


La biomecànica ciclista i la longitud de bieles

Un dels moments clau durant un estudi biomecànic es dóna durant la segona meitat del mateix quan realitzem les modificacions dels components de la bicicleta: l’alçada i l’avanç del seient, la longitud de la potència, l’alçada i la rotació del manillar, entre altres ajustaments. No és estrany doncs, que per acabar de certificar un bon estudi biomecànic, haguem de canviar algun dels components de la bicicleta per aconseguir una postura òptima, ja que la majoria dels components no són modificables pel que fa a les mesures dels mateixos (longitud de potència i bieles, amplada del seient i manillar, etc.) a menys que no n’adquirim un de diferent. Un dels components que sol afectar directament a la biomecànica de la pedalada, són les bieles.

Aquest component, que consta de dues peces, una per cada lateral de la bicicleta, queda subjectat per un extrem a la caixa del pedaler i a l’altre, hi ha instal·lat el pedal. Per aquest motiu, la longitud de les bieles, són directament responsables de la disposició del peu respecte a algunes parts del cos del ciclista i, en conseqüència, afectaa la biomecànica del ciclista i a diverses mesures i conceptes que analitzem durant els nostres estudis biomecànics. Vegem alguns detalls de quatre d’aquests conceptes:

  • KOPS: Aquesta paraula és un acrònim anglès (Knee Over Pedal Spindle) que de manera col·loquial, aquí li’n diem la plomada. Amb la biela en paral·lel al terra i mirant cap endavant i partint de l’eix del pedal, tracem una línia vertical cap endavant fins a creuar la tuberositat anterior (TTA) de la cama en qüestió. Com més llargues siguin les bieles, més avançat tindrem l’eix del pedal i per tant, més avançat tindrem el peu i la relació de l’eix del pedal amb la TTA variarà.
  • BMR: Aquest concepte defineix la repartició dels pesos respecte al centre de la bicicleta. Segons el tipus de bicicleta i la seva geometria, el punt de referència de la mateixa és l’eix del pedaler o l’eix del pedal. En aquest segons cas esmentat, tornarem a traçar una línia vertical fins a creuar-nos amb el tors del ciclista. Depenent de l’experiència i les preferències de l’esportista i de l’ús que aquest doni a la bicicleta, el cos del mateix quedarà més o menys avançat respecte a la línia traçada.
  • Flexió màxima i mínima del genoll: Si ens imaginem la biela com si fos un compàs on l’eix del pedaler és el punt de suport i l’eix del pedal és el carbó que dibuixa sobre d’un paper en blanc, podrem observar que la circumferència que el carbó traça quan aquest fa una volta sencera, és més gran (major diàmetre) com més llarga és la biela. Bé, si aquest concepte el tenim clar, imaginem que en lloc d’una punta de carbó hi tenim un pedal i a un ciclista pedalant-hi a sobre: com més llarga sigui la biela, més recorregut realitzarà el nostre genoll essent més extrems els mínims i màxims. És a dir, com a exemple, asseguts al nostre seient, si equipem la nostra bicicleta amb una biela de 170 mm i les mesures de flexió màxima de genoll ens fan 70° i la mínima 145°, en cas que equipem la bicicleta amb unes bieles de 175 mm (més llargues), aquestes angulacions estaran més allunyades entre si (68°/147°) i si l’equipem amb unes de 165 mm (més curtes) estaran més a prop, essent, per exemple, 72°/143°
  • Flexió dorsal i plantar: Per tal que quedin clar aquests termes, el moviment que ens porta a la flexió dorsal és el que hauríem de fer si volguéssim tocar la tíbia amb la punta dels dits dels peus (taló cap avall). La flexió plantar és just el moviment contrari. Dit això, i igual que hem vist en el punt anterior, la disposició del pedal amb les diferents llargades de biela que trobem al mercat, fa que l’angulació del turmell quedi modificada quan aquest estigui en flexió dorsal o plantar, provocant una major apertura de l’angle com més llarga sigui la biela.

CONCLUSIONS FINALS

En general els ciclistes, tenim diferents motius per canviar les nostres bieles més enllà de l’ajustament òptim de la bicicleta: augment o disminució de la cadència i/o potència de la pedalada, menor pes de les bieles, millor aerodinàmica o simplement per estètica. Sigui pel motiu que sigui, hem vist en aquest article que un simple canvi de bieles afectarà directament a la disposició de les nostres extremitats en les diferents fases de la pedalada i en conseqüència, a la postura que adopta el nostre cos en relació amb la bicicleta. És per això que, encara que l’elecció de la longitud de les bieles respongui sovint als motius de rendiment i/o estètics mencionats anteriorment, recomanem que abans de fer el pas, consultem l’opinió del biomecànic de confiança i fem un nou ajustament biomecànic de la bicicleta després de l’adquisició i instal·lació d’aquestes.

En una segona entrega parlarem dels motius de rendiment pels que val la pena (o no) canviar les bieles. ESTIGUEU ATENTS!


ACTUALITZAT (14/12/2020)




×